Teràpia assistida amb gossos
La teràpia assistida amb gossos és una nova manera hol·lística d’afrontar el treball amb persones que estan passant per una situació de malaltia crònica o degenerativa o tenen alguna discapacitat o dificultat especial. És especialment positiva per les persones amb la malaltia d’Alzheimer, ja que a través del joc, els exercicis i les carícies que es fan a un gos, es poden dissenyar activitats encarades a estimular aquells aspectes que més falta li fan a la persona, estimulant a la persona i creant un vincle afectiu important amb l’animal.
Per fer aquesta activitat compto amb la valuosa ajuda del meu gos Tofu. En Tofu és un gos especialment ensinistrat per dur a terme aquesta tasca. És un gos molt dòcil, carinyós i sociable i té unes condicions òptimes de salut. La seva funció és motivar a les persones per tal de que aquestes puguin potenciar al màxim les seves capacitats.
La teràpia assistida amb animals consisiteix en fer una sèrie d’activitats relacionades amb el gos per tal de potenciar les àrees afectiva, motriu, cognitiva i emocional. Sovint, el fet d’establir un vincle amb un animal comporta que aquest s’estengui a la terapeuta, podent arribar, d’aquesta manera, a establir una relació de cordialitat i de confiança entre aquesta i l’usuari.
- L’àrea afectiva es veu afavorida perquè s’estableix un vincle entre la persona i l’animal, en el que la persona dóna i rep alhora, reforçant així la seva autoestima i la percepció que té d’ella mateixa. Els gossos no tenen prejudicis i tracten a tothom per igual, sigui quin sigui l’estat de la persona i són capaços de donar afecte i amor de manera incondicional.
- L’àrea motriu es veu afavorida perquè la persona ha de fer una sèrie de moviments per tal d’entrar en contacte amb el gos i/o poder participar en una activitat amb aquest, sempre adequat a les característiques de cada usuari, que pot ser des de simplement allargar el braç per fer-li una carícia a llençar-li un objecte d’una forma i color determinats o a fer-li fer un exercici al gos (si la persona conserva una bona mobilitat, per exemple, es pot ballar amb ell)
- Pel que fa a l’àrea cognitiva, aquesta es veu afavorida perquè la persona ha de recordar una sèrie de dades sobre el gos (nom, edat, etc) per tal de poder realitzar les activitats proposades. Es poden treballar des dels dies de la setmana a les parts del cos o l’adquisició d’hàbits. A més, la realització d’activitats evoca records que la persona pot explicar amb les seves pròpies paraules. En els casos on la malaltia està més avançada (última fase), l’estimulació és bàsicament a nivell sensorial.
- Finalment, l’àrea emocional es veu afavorida perquè la persona se sent útil en el seu treball amb l’animal. Hem de pensar que el col·lectiu amb el que treballem està molt necessitat d’ajudes i de cures i, sovint, presenten quadres depressius ja que la seva autoestima és baixa quan tenen moments de lucidesa, ja que se senten una càrrega per la seva família i la societat. Amb el gos senten que es trenca aqesta dinàmica on ells només són beneficiaris d’ajuda i que poden aportar-li alguna cosa i rebre d’ell carícies i afecte.
Aquest tipus de teràpia s’aconsella especialment amb persones amb algun
tipus de demència, ja sigui en fase inicial o avançada; persones amb algun tipus de discapacitat psíquica i persones amb malalties mentals, i es pot fer tant de manera individualitzada (professional-gos amb una persona usuària), ideal per les persones que estan a casa seva; o de manera grupal (professional-gos amb un grup de persones usuàries), fòrmula sovint utilitzada amb persones institucionalitzades.
Les teràpies sempre són individualitzades, és a dir dissenyades expressament per aquella persona o grup on es treballaran uns aspectes prèviament pactats amb un familiar o professional de referència.